El meu interès pel curs

INTRODUCCIÓ

Quan em vaig decidir matricular-me aquest curs era basicament aprendre a fer Blogs i poder aplicar els meus coneixements a la temàtica que actualment estem treballant jo i el meu marit.

Tots dos som historiadors i ara que podem disposar de més temps, hem iniciat un treball de recerca sobre la Memòria Històrica.

L'avi del meu marit és un dels tants desapareguts, assessinats, pels franquistes al novembre del 36, tan just havia començat la Guerra civil.

Quan vam iniciar la recerca , no en sabiem res, i només començar a indagar sobre aquest fet concret se'ns va apareixer una cruel realitat, fins avui silenciada i per tan desconeguda. Això ens ha portat a aprofondir sobre les repercusions que va tenir el cop d'estat en la vida d'uns homes i unes dones que van patir en primera persona aquesta tragedia.

Tot i que el meu interès doncs era basicament informàtic aprendre a fer un blog- cada dia de classe amb la Dolors, em sento cada vegada més motivada per la part literària d'aquest curs. Ja des de la meva activitat docent com a professora d'història sempre m´havia semblat molt important relacionar els fets històtics amb la literatura del moment. I ara amb la lectura del llibre "No em dic Laura" de la Maria Angels Anglada, aquesta relació amb l'epoca que estic treballant m'ha despertat molt d'interès.

dilluns, 29 de febrer del 2016

LA TARDOR A ARSEGUEL


"Sempre m'ha agradat gaudir de la tardor”, sobretot quan estic a Arsèguel, indret on tot es tenyeix de tons cromats, amarronats,  rogencs, dels àlbers, dels aurons, dels bedolls, de les freixes o dels estirats pollancres, que dia a dia es van despullant i entremig deixen entreveure el rierol , que fins avui s’amagava darrera el bosc frondós .” Però el dia que vaig anarme'n, tenia el cor massa oprimit per delectar-me” amb tot allò que m’  envoltava,  el  paisatge i aquell entorn més proper i la meva mirada es perdia en mig de  l’amalgama de colors. “Així i tot”,  quan alçava el cap, “parava atenció”,  i notava, la frescor del capvespre , i sentia la remor del vent que arrossegava, al seu pas, la catifa de fulles, que cruixien sota els meus peus.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada