El meu interès pel curs

INTRODUCCIÓ

Quan em vaig decidir matricular-me aquest curs era basicament aprendre a fer Blogs i poder aplicar els meus coneixements a la temàtica que actualment estem treballant jo i el meu marit.

Tots dos som historiadors i ara que podem disposar de més temps, hem iniciat un treball de recerca sobre la Memòria Històrica.

L'avi del meu marit és un dels tants desapareguts, assessinats, pels franquistes al novembre del 36, tan just havia començat la Guerra civil.

Quan vam iniciar la recerca , no en sabiem res, i només començar a indagar sobre aquest fet concret se'ns va apareixer una cruel realitat, fins avui silenciada i per tan desconeguda. Això ens ha portat a aprofondir sobre les repercusions que va tenir el cop d'estat en la vida d'uns homes i unes dones que van patir en primera persona aquesta tragedia.

Tot i que el meu interès doncs era basicament informàtic aprendre a fer un blog- cada dia de classe amb la Dolors, em sento cada vegada més motivada per la part literària d'aquest curs. Ja des de la meva activitat docent com a professora d'història sempre m´havia semblat molt important relacionar els fets històtics amb la literatura del moment. I ara amb la lectura del llibre "No em dic Laura" de la Maria Angels Anglada, aquesta relació amb l'epoca que estic treballant m'ha despertat molt d'interès.

dilluns, 29 de febrer del 2016

ELS TRES TOMBS





El diumenge passat es va celebrar a Tiana  la Festa dels Tres Tombs. Els carrers es van omplir de traginers i de carros, de tradició i d'ofici, aquell ofici de traginer, en el temps en que els carros i els animals eren la única forma de portar les mercaderies d'un lloc a un altre. Hi participaren carros de transport, carruatges de passeig i grups de cavallers lluint les millors gales amb tot de personatges que recorden els antics treballadors del gremi: sagals, matalots, caps de quadra, manescals,  i també les pubilles de la festa.
Abans de començar la desfilada una colla de trabucaires s’escamparen pel poble i amb els seus trabucs ensordidors van desvetllar a tots  els  que encara dormien.

Els traginers desfilaren amb els seus estendards, en els pesats carros de fato arrossegats per les mules o pels bous amb el jou el coll. Uns quants rucs catalans amb les tartanes guarnides feien sonar els picarols. Tot seguit el carro de les escombraries, darrera la diligencia, i després els hereus de “Can Parxet” amb els bocois plens de vi carregats en el carro engalanat de dalt a baix. Al darrera de tot els genets cofois i de vint-i-un botó, dalt dels cavalls de raça, elegants i altius.

Els nens i nenes il·lusionats esperaven la segona i tercera volta per fer-se amb els caramels que plovien des de els carruatges.
El tercer tomb passa a corre-cuita, s’ha fet tard, el mossèn els espera a la porta de la parròquia i ja es l’hora de dinar. No us parlaré dels gossos,  dels conills ni dels gats, d’aquests el poble n’està ple i tampoc dels pobres ocellets engabiats que piulen no ser si de tristor o d’impotència.

La festa es un homenatge a aquelles persones, els traginers, a aquelles bèsties, els cavalls, les mules i els rucs, a aquelles màquines, els carros; que han representat fins no fa massa una forma de viure i de treballar. Avui, aquest vell ofici ha estat substituït pels camions, pels trens i fins i tot pels avions.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada