La mare era modista, i a Badalona, on vivíem, era considerada una modista de renom, doncs entre la seva clientela, hi havia senyores benestants que en aquells temps de penúries es podien permetre fer-se els vestits a mida.
En aquells anys era costum estrenar, una peça de roba per les Festes senyalades: El diumenge de Rams, per Nadal, per Tot Sants, per la Puríssima...i la mare havia d'afanyar-se per tenir la feina a punt perque les clientes presumíssin de lluïr un model exclusiu.
Quan s'anava apropant la data d'entrega, la feina se li anava fent més feixuga. Es llevava quan encara no havia sortit el sol i es tancava al cosidor. A mi veure la mare tan atrafagada m'entristia. A l'hora d'anar a dormir podia entreveure per l'escletxa de la porta la llum encara encesa, fins avançada la nit
Però la mare no es queixava mai, deia que la seva feina li agradava i que mentre cosia era feliç i se n'hi anaven les cabòries
