TIANA

EL MEU POBLE

El meu poble és a tocar la carena però prou a prop del mar perquè en les nits xafogoses d’estiu, al cap de la tarda, m’encaroni la marinada .

Els carrers costeruts, amb cases arrenglerades  a banda i banda,  s’enfilen  fins la petita ermita de l’Alegria, des de on sembla que el mar sigui més blau.

 Aquí no hi arriben els carrers asfaltats ni el remor dels cotxes, i mentre camines t’arriba la flaire del romaní i la farigola de la vora del camí. Sempre m’ha agradat aquest indret,  la senzillesa de l’ermita,  la silenciosa era del davant, el petit cementiri del costat; tot respira pau i serenor. Es com si en aquest racó s’hi aturessin les hores.

Es un poble petit però hi ha de tot:  església, casal, guarderia, camp de futbol i fins i tot una petita plaça on reposa un  vagó de l’antic tramvia, record d’aquell temps on no hi havia pressa i a Tiana s’hi respirava silenci.